Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mite. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mite. Mostrar tots els missatges

dimarts, 17 d’abril del 2012

Órficas

Órficas

Portada del llibre
Dibuix: MAX (Francesc Capdevila Gisbert)
Guió: MAX
Editorial: Fundación Pública Luis Cernuda - Diputación de Sevilla
Any: 1994

Lligant amb l'entrada anterior sobre Íbic, al fragment 306 PD llegim:

ὀνομάκλυτον Ὀρφήν - Orfeu, el de famós nom.

L'any 1994, la Diputació de Sevilla va encarregar a MAX una exposició sobre el tema d'Orfeu. El llibre-catàleg incloïa textos sobre el mite escrits pel mateix Max, cites de clàssics greco-llatins (traduccions d'Emilia Ruiz Yamuza, Emilio Díaz Rolando i Juan Antonio Rodríguez Tous), un breu còmic de 10 pàgines i una traducció de Rosalía Gómez Muñoz al castellà (amb text original) de L'Orfeo de Monteverdi, tot acompanyat de diverses il·lustracions de l'autor sobre el mite d'Orfeu.

El llibre s'estructura en tres parts:

El texto de Epimenides: una redacció novelada sobre l'autor (o no) i el descobriment del mite d'Orfeu a partir de la contemplació d'una pintura (Museu d'Orsay) de Gustave Moreau.

Orphée, Gustave Moreau, 1865. Musée d'Orsay
A poc a poc, es va(n) desgranant el(s) significat(s) simbòlic(s) del mite fins arribar a parlar, a la manera de Nietsche, de la dicotomia Apol·lo/Dionís. Diverses imatges de tema mitològic s'intercalen en la narració, i també, moltes cites d'autors clàssics: filòsofs, tràgics, òrfics, etc.

Katábasis: còmic en què es narra el viatge de tornada d'Orfeu des dels Inferns i la seva angoixa per saber si Euridice el segueix o no. Cal destacar el diàleg (interior) de l'heroi amb els gossos blancs que l'acompanyen fins que està a punt d'arribar al final del camí.
Pàgina 34 de l'edició a Como perros, 1995

L'Orfeo de Monteverdi: text original de l'obra en italià amb traducció al castellà enfrontada.

Una obra molt detallista, unes il·lustracions impressionants, una lectura per reflexionar sobre les diverses interpretacions del mite. Una joia difícil de trobar avui dia, ja que sembla exhaurida. Especialment recomanables totes les imatges que acompanyen el text. De totes elles es pot treure un comentari o altre. En aquest sentit, l'autor juga de vegades amb la contraposició de temes/termes (p.e. les banyes del Minotaure es converteixen en la lira d'Apol·lo).

Sens dubre, MAX, al llarg de la seva obra, mostra força interès en la cultura i mitologia gregues, tal com es desprèn d'aquest fragment de les Órficas que ens parla sobre l'èxtasi (sortir-se d'un mateix) i l'entusiasme (déu dins d'un mateix) (pàg. 100).

"Deberíamos prestar más atención al sentido original de las palabras. Deberíamos estudiar otra vez griego y latín en las escuelas. Entenderíamos mejor muchas cosas. Buena parte del tumulto y la confusión del mundo tiene su origen en la perversión del lenguaje. Orfeo, del éxtasis al entusiasmo."

No serà, doncs, aquesta l'única entrada del blog sobre ell.

Podeu gaudir d'altres dibuixos aquí.

Més informació:

Blog de l'autor
Web de l'autor (etapa de Bardin)
Entrevista a TV3, L'hora del lector, 29-11-2007
Entrada sobre l'autor a la Wikipèdia
Més informació sobre l'obra de MAX
Sobre l'Orfeu de Gustave Moreau


divendres, 6 d’abril del 2012

El toro blanco

El toro blanco


Portada
Fresc dels dofins, Cnossos


Dibuix: Laura (Laura Pérez Vernetti)
Guió: J. M. Lo Duca
Editorial: La Cúpula
Any: 1989

El còmic narra el mite de l'enamorament de Pasifae, l'esposa del rei Minos de Cnossos, d'un bell toro blanc que, posteriorment, durà al naixement del Minotaure. Es destaquen, especialment, els aspectes eròtics del mite. L'autora es va assessorar força temps a la universitat de Barcelona sobre l'art minoic per poder realitzar aquest còmic. A moltes de les pàgines es poden veure representades obres cabdals minoiques. A la mateixa portada ja podem veure els famosos dofins del Palau de Cnossos i el cap de brau representatiu de la cultura minoica.

Text de la contraportada:

"El conte està basat en una història mitològica, on hi ha guerra, amor, luxúria, sacrilegi, fantàstiques màquines d'acoblament, raigs celestes, en fi ... de tot. L'argument narra l'hecatombe, la crisi total de la civilització cretenca, a través de la passió embogida d'una dona, Parsifae, per un toro blanc.
Laura ha dedicat un any a documentar-se en la Universitat sobre l'art minoic. Tant en el còmic com en la fotografia, Laura pretén inventar o descobrir una altra realitat, no retratar. Per això investiga el tractament similar que pot tenir en els dos casos el blanc i el negre, tan expressiu dramàticament. Sobre això, Laura em va dir: "Sobretot valoro la llibertat, l'atreviment i la forma de llançar-se al utilitzar els negres. Jo vull arribar a dibuixar així: a tomba oberta". - Kandido Huarte.

Pàgina 10. Hi podem veure 5 aspectes gràfics de l'art minoic:
El salt del brau, processó d'ofrenes amb labrys, fresc de l'ocell, columna minoica i sala del tron.







Més informació: