Órficas
Dibuix: MAX (Francesc Capdevila Gisbert)
Guió: MAX
Editorial: Fundación Pública Luis Cernuda - Diputación de Sevilla
Any: 1994
Lligant amb l'entrada anterior sobre Íbic, al fragment 306 PD llegim:
L'any 1994, la Diputació de Sevilla va encarregar a MAX una exposició sobre el tema d'Orfeu. El llibre-catàleg incloïa textos sobre el mite escrits pel mateix Max, cites de clàssics greco-llatins (traduccions d'Emilia Ruiz Yamuza, Emilio Díaz Rolando i Juan Antonio Rodríguez Tous), un breu còmic de 10 pàgines i una traducció de Rosalía Gómez Muñoz al castellà (amb text original) de L'Orfeo de Monteverdi, tot acompanyat de diverses il·lustracions de l'autor sobre el mite d'Orfeu.
El llibre s'estructura en tres parts:
El texto de Epimenides: una redacció novelada sobre l'autor (o no) i el descobriment del mite d'Orfeu a partir de la contemplació d'una pintura (Museu d'Orsay) de Gustave Moreau.
A poc a poc, es va(n) desgranant el(s) significat(s) simbòlic(s) del mite fins arribar a parlar, a la manera de Nietsche, de la dicotomia Apol·lo/Dionís. Diverses imatges de tema mitològic s'intercalen en la narració, i també, moltes cites d'autors clàssics: filòsofs, tràgics, òrfics, etc.
Katábasis: còmic en què es narra el viatge de tornada d'Orfeu des dels Inferns i la seva angoixa per saber si Euridice el segueix o no. Cal destacar el diàleg (interior) de l'heroi amb els gossos blancs que l'acompanyen fins que està a punt d'arribar al final del camí.
L'Orfeo de Monteverdi: text original de l'obra en italià amb traducció al castellà enfrontada.
Una obra molt detallista, unes il·lustracions impressionants, una lectura per reflexionar sobre les diverses interpretacions del mite. Una joia difícil de trobar avui dia, ja que sembla exhaurida. Especialment recomanables totes les imatges que acompanyen el text. De totes elles es pot treure un comentari o altre. En aquest sentit, l'autor juga de vegades amb la contraposició de temes/termes (p.e. les banyes del Minotaure es converteixen en la lira d'Apol·lo).
Sens dubre, MAX, al llarg de la seva obra, mostra força interès en la cultura i mitologia gregues, tal com es desprèn d'aquest fragment de les Órficas que ens parla sobre l'èxtasi (sortir-se d'un mateix) i l'entusiasme (déu dins d'un mateix) (pàg. 100).
No serà, doncs, aquesta l'única entrada del blog sobre ell.
Podeu gaudir d'altres dibuixos aquí.
Més informació:
Blog de l'autor
Web de l'autor (etapa de Bardin)
Entrevista a TV3, L'hora del lector, 29-11-2007
Entrada sobre l'autor a la Wikipèdia
Més informació sobre l'obra de MAX
Sobre l'Orfeu de Gustave Moreau
 |
| Portada del llibre |
Guió: MAX
Editorial: Fundación Pública Luis Cernuda - Diputación de Sevilla
Any: 1994
Lligant amb l'entrada anterior sobre Íbic, al fragment 306 PD llegim:
ὀνομάκλυτον Ὀρφήν - Orfeu, el de famós nom.
L'any 1994, la Diputació de Sevilla va encarregar a MAX una exposició sobre el tema d'Orfeu. El llibre-catàleg incloïa textos sobre el mite escrits pel mateix Max, cites de clàssics greco-llatins (traduccions d'Emilia Ruiz Yamuza, Emilio Díaz Rolando i Juan Antonio Rodríguez Tous), un breu còmic de 10 pàgines i una traducció de Rosalía Gómez Muñoz al castellà (amb text original) de L'Orfeo de Monteverdi, tot acompanyat de diverses il·lustracions de l'autor sobre el mite d'Orfeu.
El llibre s'estructura en tres parts:
El texto de Epimenides: una redacció novelada sobre l'autor (o no) i el descobriment del mite d'Orfeu a partir de la contemplació d'una pintura (Museu d'Orsay) de Gustave Moreau.
 |
| Orphée, Gustave Moreau, 1865. Musée d'Orsay |
Katábasis: còmic en què es narra el viatge de tornada d'Orfeu des dels Inferns i la seva angoixa per saber si Euridice el segueix o no. Cal destacar el diàleg (interior) de l'heroi amb els gossos blancs que l'acompanyen fins que està a punt d'arribar al final del camí.
 |
| Pàgina 34 de l'edició a Como perros, 1995 |
L'Orfeo de Monteverdi: text original de l'obra en italià amb traducció al castellà enfrontada.
Una obra molt detallista, unes il·lustracions impressionants, una lectura per reflexionar sobre les diverses interpretacions del mite. Una joia difícil de trobar avui dia, ja que sembla exhaurida. Especialment recomanables totes les imatges que acompanyen el text. De totes elles es pot treure un comentari o altre. En aquest sentit, l'autor juga de vegades amb la contraposició de temes/termes (p.e. les banyes del Minotaure es converteixen en la lira d'Apol·lo).
Sens dubre, MAX, al llarg de la seva obra, mostra força interès en la cultura i mitologia gregues, tal com es desprèn d'aquest fragment de les Órficas que ens parla sobre l'èxtasi (sortir-se d'un mateix) i l'entusiasme (déu dins d'un mateix) (pàg. 100).
"Deberíamos prestar más atención al sentido original de las palabras. Deberíamos estudiar otra vez griego y latín en las escuelas. Entenderíamos mejor muchas cosas. Buena parte del tumulto y la confusión del mundo tiene su origen en la perversión del lenguaje. Orfeo, del éxtasis al entusiasmo."
Podeu gaudir d'altres dibuixos aquí.
Més informació:
Blog de l'autor
Web de l'autor (etapa de Bardin)
Entrevista a TV3, L'hora del lector, 29-11-2007
Entrada sobre l'autor a la Wikipèdia
Més informació sobre l'obra de MAX
Sobre l'Orfeu de Gustave Moreau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada