Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Grècia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Grècia. Mostrar tots els missatges

dimarts, 17 d’abril del 2012

Órficas

Órficas

Portada del llibre
Dibuix: MAX (Francesc Capdevila Gisbert)
Guió: MAX
Editorial: Fundación Pública Luis Cernuda - Diputación de Sevilla
Any: 1994

Lligant amb l'entrada anterior sobre Íbic, al fragment 306 PD llegim:

ὀνομάκλυτον Ὀρφήν - Orfeu, el de famós nom.

L'any 1994, la Diputació de Sevilla va encarregar a MAX una exposició sobre el tema d'Orfeu. El llibre-catàleg incloïa textos sobre el mite escrits pel mateix Max, cites de clàssics greco-llatins (traduccions d'Emilia Ruiz Yamuza, Emilio Díaz Rolando i Juan Antonio Rodríguez Tous), un breu còmic de 10 pàgines i una traducció de Rosalía Gómez Muñoz al castellà (amb text original) de L'Orfeo de Monteverdi, tot acompanyat de diverses il·lustracions de l'autor sobre el mite d'Orfeu.

El llibre s'estructura en tres parts:

El texto de Epimenides: una redacció novelada sobre l'autor (o no) i el descobriment del mite d'Orfeu a partir de la contemplació d'una pintura (Museu d'Orsay) de Gustave Moreau.

Orphée, Gustave Moreau, 1865. Musée d'Orsay
A poc a poc, es va(n) desgranant el(s) significat(s) simbòlic(s) del mite fins arribar a parlar, a la manera de Nietsche, de la dicotomia Apol·lo/Dionís. Diverses imatges de tema mitològic s'intercalen en la narració, i també, moltes cites d'autors clàssics: filòsofs, tràgics, òrfics, etc.

Katábasis: còmic en què es narra el viatge de tornada d'Orfeu des dels Inferns i la seva angoixa per saber si Euridice el segueix o no. Cal destacar el diàleg (interior) de l'heroi amb els gossos blancs que l'acompanyen fins que està a punt d'arribar al final del camí.
Pàgina 34 de l'edició a Como perros, 1995

L'Orfeo de Monteverdi: text original de l'obra en italià amb traducció al castellà enfrontada.

Una obra molt detallista, unes il·lustracions impressionants, una lectura per reflexionar sobre les diverses interpretacions del mite. Una joia difícil de trobar avui dia, ja que sembla exhaurida. Especialment recomanables totes les imatges que acompanyen el text. De totes elles es pot treure un comentari o altre. En aquest sentit, l'autor juga de vegades amb la contraposició de temes/termes (p.e. les banyes del Minotaure es converteixen en la lira d'Apol·lo).

Sens dubre, MAX, al llarg de la seva obra, mostra força interès en la cultura i mitologia gregues, tal com es desprèn d'aquest fragment de les Órficas que ens parla sobre l'èxtasi (sortir-se d'un mateix) i l'entusiasme (déu dins d'un mateix) (pàg. 100).

"Deberíamos prestar más atención al sentido original de las palabras. Deberíamos estudiar otra vez griego y latín en las escuelas. Entenderíamos mejor muchas cosas. Buena parte del tumulto y la confusión del mundo tiene su origen en la perversión del lenguaje. Orfeo, del éxtasis al entusiasmo."

No serà, doncs, aquesta l'única entrada del blog sobre ell.

Podeu gaudir d'altres dibuixos aquí.

Més informació:

Blog de l'autor
Web de l'autor (etapa de Bardin)
Entrevista a TV3, L'hora del lector, 29-11-2007
Entrada sobre l'autor a la Wikipèdia
Més informació sobre l'obra de MAX
Sobre l'Orfeu de Gustave Moreau


dissabte, 14 d’abril del 2012

Íbic

Íbic
Portada Rumbo Sur n. 4
Dibuix:  José Bielsa
Guió: José Bielsa (?)
Editorial: Monte de Piedad y Caja de Ahorros de Sevilla
Col·lecció: Club Juvenil del Monte, 4
Any: 1986

Detall de la pàgina final (del blog deskartesmil.blogspot,com.es)
Dins de la revista Rumbo Sur, formant part de la col·lecció Club Juvenil del Monte / Sevilla, editada pel Monte de Piedad y Caja de Ahorros de Sevilla, va aparèixer, cap allà al 1985, un recull d'històries anomenat "Leyendas" - Íbico, dibuixat per José Bielsa.

En aquest cas, al número 4, pàg 10-15, ens trobem amb una agradable sorpresa. Hi veiem l'episodi, més o menys llegendari, de la mort del poeta Íbic. Sobta, de tota manera, trobar un tema tan específic en una revista eminentment juvenil.

En sis pàgines hi podem veure l'assassinat del poeta a mans d'uns lladres, la premonitòria aparició d'unes grues, el descobriment dels assassins i el càstig que reben. Tot plegat, la història ens mostra una lliçó moral: "qui la fa, la paga" o "cap crim queda impune", sobre tot perquè un dels lladres és un bocamoll.

L'episodi el podem trobar narrat a les Moralia de Plutarc, amb l'expressiu títol, en llatí, De Garrulitate.

Podeu copsar l'obra d'Íbic, poeta eminentment amorós, en aquest fragment (286 PD) traduït per Maria Rosa Llabrés:

A la primavera, els codonyers
regats pels corrents
dels rius –on hi ha un jardí de les Verges
no trepitjat- i els raïms
creixent sota dels pàmpols ombrívols
floreixen; mes per a mi, l’amor
no té cap temps de descans,
sinó que, com el traci Bòreas encès pel llamp,
precipitant-se de casa de Cipris
amb abrusadores follies, obscur, intrèpid,
poderosament, des dels fons (agita)
els meus sentits.

ἦρι μὲν αἵ τε Κυδώνιαι
μηλίδες ἀρδόμεναι ῥοᾶν
ἐκ ποταμῶν, ἵνα Παρθένων
κῆπος ἀκήρατος, αἵ τ' οἰνανθίδες
αὐξόμεναι σκιεροῖσιν ὑφ' ἕρνεσιν
οἰναρέοις θαλέθοισιν· ἐμοὶ δ' ἔρος
οὐδεμίαν κατάκοιτος ὥραν.
†τε† ὑπὸ στεροπᾶς φλέγων
Θρηίκιος Βορέας
   ἀίσσων παρὰ Κύπριδος ἀζαλέ-
      αις μανίαισιν ἐρεμνὸς ἀθαμβὴς
ἐγκρατέως πεδόθεν †φυλάσσει†
ἡμετέρας φρένας  
(http://www.gottwein.de/Grie/lyr/lyr_ibyk01.php#286PD)


Més informació:

Sobre l'autor:


diumenge, 8 d’abril del 2012

400BC - The History of the Ten Thousand

400BC - The History of the Ten Thousand


Dibuix: Lalit Kumar Singh
Guió: Lewis Helfand
Editorial: Campfire, Nova Delhi
Any: 2011

El còmic es basa en l'Anàbasi de Xenofont. Estem a l'agost del 401 aC a prop de Babilònia. Què han de fer els hoplites grecs? Continuar al servei del rei persa Cir? Què ens depararà la batalla de Cunaxa? I després...?

Contraportada:

La fortuna afavoreix els audaços ... Eren una força imparable, contractada per portar la corona del rei de Pèrsia. Era un exèrcit valent de soldats grecs, i cent mil homes lluitant com un de sol. Ells van ser dirigits pels millors i més valents de tota Grècia. Eren portats a una riquesa inimaginable, però això va ser dies enrere. Ara, els seus líders han mort i el seu exèrcit s'ha dispersat. Ara el seu nombre s'ha reduït a deu mil, i no queda res sinó la por. Ara són homes d'oració, no per la victòria, sinó per a la petita possibilitat de viure un dia més. Transitant per terrenys intransitables i perseguits per un exèrcit d'un milió de soldats enemics, han de romandre units per sobreviure. Per trobar el seu camí a casa, un dels seus els ha de guiar. I per viure un dia més ... ...cal lluitar.

Pàgina 8
Més informació:






divendres, 6 d’abril del 2012

El toro blanco

El toro blanco


Portada
Fresc dels dofins, Cnossos


Dibuix: Laura (Laura Pérez Vernetti)
Guió: J. M. Lo Duca
Editorial: La Cúpula
Any: 1989

El còmic narra el mite de l'enamorament de Pasifae, l'esposa del rei Minos de Cnossos, d'un bell toro blanc que, posteriorment, durà al naixement del Minotaure. Es destaquen, especialment, els aspectes eròtics del mite. L'autora es va assessorar força temps a la universitat de Barcelona sobre l'art minoic per poder realitzar aquest còmic. A moltes de les pàgines es poden veure representades obres cabdals minoiques. A la mateixa portada ja podem veure els famosos dofins del Palau de Cnossos i el cap de brau representatiu de la cultura minoica.

Text de la contraportada:

"El conte està basat en una història mitològica, on hi ha guerra, amor, luxúria, sacrilegi, fantàstiques màquines d'acoblament, raigs celestes, en fi ... de tot. L'argument narra l'hecatombe, la crisi total de la civilització cretenca, a través de la passió embogida d'una dona, Parsifae, per un toro blanc.
Laura ha dedicat un any a documentar-se en la Universitat sobre l'art minoic. Tant en el còmic com en la fotografia, Laura pretén inventar o descobrir una altra realitat, no retratar. Per això investiga el tractament similar que pot tenir en els dos casos el blanc i el negre, tan expressiu dramàticament. Sobre això, Laura em va dir: "Sobretot valoro la llibertat, l'atreviment i la forma de llançar-se al utilitzar els negres. Jo vull arribar a dibuixar així: a tomba oberta". - Kandido Huarte.

Pàgina 10. Hi podem veure 5 aspectes gràfics de l'art minoic:
El salt del brau, processó d'ofrenes amb labrys, fresc de l'ocell, columna minoica i sala del tron.







Més informació: