Ulisse di Laura Scarpa

pàgina 1 de Ulisse

Dibuix: Laura Scarpa
Guió: Laura Scarpa
Editorial: Milano Libri Edizioni
Any: 1978
Col·lecció: Linus, 162

Una revisió de caire intimista del mite d'Ulisses situada  en temps contemporanis a la llacuna de Venècia, d'on és originària l'autora. Apareguda a la revista italiana Linus, número 162 (setembre de 1978), es tracta d'una breu composició (11 pàgines) sobre Ulisses i el seu vagareig amb un rem a les espatlles tot cercant algú que no conegui aquest instrument. Recerca vana, doncs a la llacuna tothom sap què és un rem i el destí d'Ulisses sembla ser no sortir mai de Venècia.

Ulisse, pàgina 11 (final)

En aquest cas, la contrapartida d'Ulisses és una noia, Irene, força semblant a l'autora del còmic. 

La geografia de la llacuna s'associa als episodis de la Odissea (l'illa de Sant Llàtzer amb el país dels lotòfags; Murano amb l'illa del Polifem; Torcello amb l'illa del Feacis; Burano amb Itaca; etc.). 

Al llarg del còmic es relaten les més famoses aventures d'Ulisses, si bé de manera molt resumida.

Pot ser una bona manera de conèixer el mite ... i aprendre una mica d'italià (tot i que alguns personatges parles en dialecte venecià). 

Més informació:

• Web de Laura Scarpa
• Blocs de Laura Scarpa: Fumi (e fumetti); cook&(comic)book; caffè a colazione
• Sobre la revista

Órficas

Órficas

Portada del llibre

Dibuix: MAX (Francesc Capdevila Gisbert)
Guió: MAX
Editorial: Fundación Pública Luis Cernuda - Diputación de Sevilla
Any: 1994

Lligant amb l'entrada anterior sobre Íbic, al fragment 306 PD llegim:

ὀνομάκλυτον Ὀρφήν - Orfeu, el de famós nom.

L'any 1994, la Diputació de Sevilla va encarregar a MAX una exposició sobre el tema d'Orfeu. El llibre-catàleg incloïa textos sobre el mite escrits pel mateix Max, cites de clàssics greco-llatins (traduccions d'Emilia Ruiz Yamuza, Emilio Díaz Rolando i Juan Antonio Rodríguez Tous), un breu còmic de 10 pàgines i una traducció de Rosalía Gómez Muñoz al castellà (amb text original) de L'Orfeo de Monteverdi, tot acompanyat de diverses il·lustracions de l'autor sobre el mite d'Orfeu.

El llibre s'estructura en tres parts:

El texto de Epimenides: una redacció novelada sobre l'autor (o no) i el descobriment del mite d'Orfeu a partir de la contemplació d'una pintura (Museu d'Orsay) de Gustave Moreau.

Orphée, Gustave Moreau, 1865. Musée d'Orsay

A poc a poc, es va(n) desgranant el(s) significat(s) simbòlic(s) del mite fins arribar a parlar, a la manera de Nietsche, de la dicotomia Apol·lo/Dionís. Diverses imatges de tema mitològic s'intercalen en la narració, i també, moltes cites d'autors clàssics: filòsofs, tràgics, òrfics, etc.

Katábasis: còmic en què es narra el viatge de tornada d'Orfeu des dels Inferns i la seva angoixa per saber si Euridice el segueix o no. Cal destacar el diàleg (interior) de l'heroi amb els gossos blancs que l'acompanyen fins que està a punt d'arribar al final del camí.

Pàgina 34 de l'edició a Como perros, 1995

http://guiadelcomic.es/max/como-perros.htm

L'Orfeo de Monteverdi: text original de l'obra en italià amb traducció al castellà enfrontada.

Una obra molt detallista, unes il·lustracions impressionants, una lectura per reflexionar sobre les diverses interpretacions del mite. Una joia difícil de trobar avui dia, ja que sembla exhaurida. Especialment recomanables totes les imatges que acompanyen el text. De totes elles es pot treure un comentari o altre. En aquest sentit, l'autor juga de vegades amb la contraposició de temes/termes (p.e. les banyes del Minotaure es converteixen en la lira d'Apol·lo).

Sens dubre, MAX, al llarg de la seva obra, mostra força interès en la cultura i mitologia gregues, tal com es desprèn d'aquest fragment de les Órficas que ens parla sobre l'èxtasi (sortir-se d'un mateix) i l'entusiasme (déu dins d'un mateix) (pàg. 100).

"Deberíamos prestar más atención al sentido original de las palabras. Deberíamos estudiar otra vez griego y latín en las escuelas. Entenderíamos mejor muchas cosas. Buena parte del tumulto y la confusión del mundo tiene su origen en la perversión del lenguaje. Orfeo, del éxtasis al entusiasmo."

No serà, doncs, aquesta l'única entrada del blog sobre ell.

Podeu gaudir d'altres dibuixos aquí.

Més informació:

Blog de l'autor
Web de l'autor (etapa de Bardin)
Entrevista a TV3, L'hora del lector, 29-11-2007
Entrada sobre l'autor a la Wikipèdia
Més informació sobre l'obra de MAX
Sobre l'Orfeu de Gustave Moreau

Íbic

Íbic

Portada Rumbo Sur n. 4

Dibuix:  José Bielsa
Guió: José Bielsa (?)
Editorial: Monte de Piedad y Caja de Ahorros de Sevilla
Col·lecció: Club Juvenil del Monte, 4
Any: 1986

Detall de la pàgina final (del blog deskartesmil.blogspot,com.es)

Dins de la revista Rumbo Sur, formant part de la col·lecció Club Juvenil del Monte / Sevilla, editada pel Monte de Piedad y Caja de Ahorros de Sevilla, va aparèixer, cap allà al 1985, un recull d'històries anomenat "Leyendas" - Íbico, dibuixat per José Bielsa.

En aquest cas, al número 4, pàg 10-15, ens trobem amb una agradable sorpresa. Hi veiem l'episodi, més o menys llegendari, de la mort del poeta Íbic. Sobta, de tota manera, trobar un tema tan específic en una revista eminentment juvenil.

En sis pàgines hi podem veure l'assassinat del poeta a mans d'uns lladres, la premonitòria aparició d'unes grues, el descobriment dels assassins i el càstig que reben. Tot plegat, la història ens mostra una lliçó moral: "qui la fa, la paga" o "cap crim queda impune", sobre tot perquè un dels lladres és un bocamoll.

L'episodi el podem trobar narrat a les Moralia de Plutarc, amb l'expressiu títol, en llatí, De Garrulitate.

Podeu copsar l'obra d'Íbic, poeta eminentment amorós, en aquest fragment (286 PD) traduït per Maria Rosa Llabrés:

A la primavera, els codonyers
regats pels corrents
dels rius –on hi ha un jardí de les Verges
no trepitjat- i els raïms
creixent sota dels pàmpols ombrívols
floreixen; mes per a mi, l’amor
no té cap temps de descans,
sinó que, com el traci Bòreas encès pel llamp,
precipitant-se de casa de Cipris
amb abrusadores follies, obscur, intrèpid,
poderosament, des dels fons (agita)
els meus sentits.

ἦρι μὲν αἵ τε Κυδώνιαι
μηλίδες ἀρδόμεναι ῥοᾶν
ἐκ ποταμῶν, ἵνα Παρθένων
κῆπος ἀκήρατος, αἵ τ' οἰνανθίδες
αὐξόμεναι σκιεροῖσιν ὑφ' ἕρνεσιν
οἰναρέοις θαλέθοισιν· ἐμοὶ δ' ἔρος
οὐδεμίαν κατάκοιτος ὥραν.
†τε† ὑπὸ στεροπᾶς φλέγων
Θρηίκιος Βορέας
   ἀίσσων παρὰ Κύπριδος ἀζαλέ-
      αις μανίαισιν ἐρεμνὸς ἀθαμβὴς
ἐγκρατέως πεδόθεν †φυλάσσει†
ἡμετέρας φρένας  

(http://www.gottwein.de/Grie/lyr/lyr_ibyk01.php#286PD)


Més informació:

Sobre l'autor:

• http://deskartesmil.blogspot.com.es/2008/03/jos-bielsa.html
• http://lambiek.net/artists/b/bielsa_jose.htm
• http://www.tebeosfera.com/autores/bielsa.html
• Blog de l'autor
• Obra completa
• Sobre la revista
• Entrada Íbic a la wikipèdia (castellà)
• Plutarc, De garrulitate XIV 

Historia de Aquí

Historia de aquí - Rosa, rosae: los romanos

n. 5: Rosa, rosae: los romanos

Dibuix: Antonio Fraguas de Pablo "Forges"
Guió: Antonio Fraguas de Pablo "Forges"
Editorial: Bruguera
Col·lecció: Historia de aquí
Any: 1980

Forges, molt conegut per les seves vinyetes al Pais, va iniciar l'any 1980 una sèrie setmanal que explicava, en forma de còmic i de manera divertida i, de vegades, irreverent, la història d'Espanya. Els capítols que fan referència al mon clàssic van del 3 al 6

• Capítol III: "Juntos, pero sí revueltos" sobre l'Edat de Bronze, Tartessos, Fenicics, Celtes i Grecs
• Capítol IV: "Simplemente iberos" dedicat íntegrament al món iber.
• Capítol V: "Rosa. rosae: Los romanos" des de l'arribada dels romans fins a la submissió definitiva d'Hispània.
• Capítol VI: "Hispania, cañí, más romanos que naide" sobre els personatges més destacats d'origen hispà

La dinàmica dels primers capítols és sempre la mateixa, tres vinyetes per pàgina, en què trobem la part més còmica i, de manera intercalada, documentació fotogràfica sobre restes materials i també mapes. Sovint hi ha informació provinent d'autors clàssics (Tit Livi), ja que precedint cada vinyeta trobem el text en que s'expliquen, de manera més didàctica, els fets històrics il·lustrats per les vinyetes.

Més informació:

• Sobre el capítol V 
• Sobre la colecció
• Entrevista a Forges

A scribd es poden trobar alguns números d'aquesta publicació:

http://es.scribd.com/doc/66575579/FORGES-Historia-de-Aqui-01-Origenes-de-esto
http://es.scribd.com/doc/66576668/FORGES-Historia-de-Aqui-04-Simplemente-iberos
http://es.scribd.com/doc/66576983/FORGES-Historia-de-Aqui-05-Rosa-Rosae-Los-Romanos
http://es.scribd.com/doc/66577178/FORGES-Historia-de-Aqui-06-Hispania-cani-mas-romanos-que-nadie

400BC - The History of the Ten Thousand

400BC - The History of the Ten Thousand

Dibuix: Lalit Kumar Singh

Guió: Lewis Helfand

Editorial: Campfire, Nova Delhi

Any: 2011

El còmic es basa en l'Anàbasi de Xenofont. Estem a l'agost del 401 aC a prop de Babilònia. Què han de fer els hoplites grecs? Continuar al servei del rei persa Cir? Què ens depararà la batalla de Cunaxa? I després...?

Contraportada:

La fortuna afavoreix els audaços ... Eren una força imparable, contractada per portar la corona del rei de Pèrsia. Era un exèrcit valent de soldats grecs, i cent mil homes lluitant com un de sol. Ells van ser dirigits pels millors i més valents de tota Grècia. Eren portats a una riquesa inimaginable, però això va ser dies enrere. Ara, els seus líders han mort i el seu exèrcit s'ha dispersat. Ara el seu nombre s'ha reduït a deu mil, i no queda res sinó la por. Ara són homes d'oració, no per la victòria, sinó per a la petita possibilitat de viure un dia més. Transitant per terrenys intransitables i perseguits per un exèrcit d'un milió de soldats enemics, han de romandre units per sobreviure. Per trobar el seu camí a casa, un dels seus els ha de guiar. I per viure un dia més ... ...cal lluitar.

Pàgina 8

Més informació:

• Web de l'editorial
• Critica
• Resum gràfic (7 planes en PDF)
• Els deu mil (traducció de Carles Riba. Projecte Guttemberg)

Gorja mortal

Gorja mortal

Portada

Primera plana

Dibuix: Oriol Garcia i Quera
Guió: Xavier Escura i Dalmau
Documentació: Francesc Riart i Jou
Editorial: Signament i Comunicació Edicions
Col·lecció: Temps d'espases, 2
Any: 1994

L'acció es situa a l'estiu de l'any 218 aC. El General Anníbal vol arribar a Roma i quan arriba el moment de creuar els Pirineus creu tenir tots els pobles íbers ben sotmesos. L'aliança ocasional, però, d'andosins, airenosis i bergistans està a punt de fer canviar el curs de la història.

F. X Hernández s'hi refereix amb aquestes paraules:

"Gorja mortal" explica el pas d'Aníbal pels Pirineus, en els inicis de la Segona Guerra Púnica, i els seus enfrontaments amb les tribus iberes. Es tracta d'una història de ficció amb un rerefons històric. En qualsevol cas, la narració gràfica serveix perquè els autors facin una afortunada descripció del període històric. La serietat dels mínims detalls dibuixats i el perfil i característiques de fets i personatges evidencien un profund treball previ de recerca. Des d'un punt de vista didàctic, la resultant és útil: a través d'una lectura relaxada podem accedir a un cúmul de sensacions que ens aproximen a la història...

Ens trobem davant un còmic molt ben documentat. Hi trobarem els coneguts ilergets Indíbil i Mandoni. A més, al final del llibre tenim 3 annexos, amb molta informació, tant textual com gràfica, dedicats a qüestions històriques: El pas d'Anníbal pel Pirineu, L'exèrcit cartaginès i el Món iber.

Més informació:

• Oriol Garcia i Quera 
• Temps d'Espases
• Fitxa de F. X. Hernández sobre el còmic

El toro blanco

El toro blanco

Portada

Fresc dels dofins, Cnossos

Dibuix: Laura (Laura Pérez Vernetti)
Guió: J. M. Lo Duca
Editorial: La Cúpula
Any: 1989

El còmic narra el mite de l'enamorament de Pasifae, l'esposa del rei Minos de Cnossos, d'un bell toro blanc que, posteriorment, durà al naixement del Minotaure. Es destaquen, especialment, els aspectes eròtics del mite. L'autora es va assessorar força temps a la universitat de Barcelona sobre l'art minoic per poder realitzar aquest còmic. A moltes de les pàgines es poden veure representades obres cabdals minoiques. A la mateixa portada ja podem veure els famosos dofins del Palau de Cnossos i el cap de brau representatiu de la cultura minoica.

Text de la contraportada:

"El conte està basat en una història mitològica, on hi ha guerra, amor, luxúria, sacrilegi, fantàstiques màquines d'acoblament, raigs celestes, en fi ... de tot. L'argument narra l'hecatombe, la crisi total de la civilització cretenca, a través de la passió embogida d'una dona, Parsifae, per un toro blanc.
Laura ha dedicat un any a documentar-se en la Universitat sobre l'art minoic. Tant en el còmic com en la fotografia, Laura pretén inventar o descobrir una altra realitat, no retratar. Per això investiga el tractament similar que pot tenir en els dos casos el blanc i el negre, tan expressiu dramàticament. Sobre això, Laura em va dir: "Sobretot valoro la llibertat, l'atreviment i la forma de llançar-se al utilitzar els negres. Jo vull arribar a dibuixar així: a tomba oberta". - Kandido Huarte.

Pàgina 10. Hi podem veure 5 aspectes gràfics de l'art minoic:
El salt del brau, processó d'ofrenes amb labrys, fresc de l'ocell, columna minoica i sala del tron.

Més informació:

• http://www.tebeosfera.com/autores/laura.html
• http://www.tebeosfera.com/obras/publicaciones/toro_blanco_el_la_cupula_1989.html
• http://www.tebeosfera.com/autores/lo_duca.html
• http://www.tebeosfera.com/entidades/ediciones_la_cupula.html

Benvinguts a ComiClàssics

Benvinguts a ComiClàssics

La intenció d'aquest bloc és apropar el món dels còmics a l'ensenyament de la cultura i les llengües clàssiques. Sempre he pensat que els còmics poden ser un bon al·licient per endinsar-se en el món de Grècia i Roma.

A poc a poc, aniré omplint el bloc de continguts. Cal dir, però, que el bloc no pretén posar a l'abast dels internautes còmics sencers. Hi trobareu, això sí, les portades i, normalment, la pàgina inicial.

Els continguts provenen, bàsicament, de la meva minsa col·lecció de còmics i d'Internet.

La intenció d'aquest bloc és eminentment pedagògica. Tot i això, si en algun moment algun autor considera que s'incompleix la normativa de drets d'autor, li prego que m'ho faci saber per eliminar les entrades corresponents.