400BC - The History of the Ten Thousand

400BC - The History of the Ten Thousand

Dibuix: Lalit Kumar Singh

Guió: Lewis Helfand

Editorial: Campfire, Nova Delhi

Any: 2011

El còmic es basa en l'Anàbasi de Xenofont. Estem a l'agost del 401 aC a prop de Babilònia. Què han de fer els hoplites grecs? Continuar al servei del rei persa Cir? Què ens depararà la batalla de Cunaxa? I després...?

Contraportada:

La fortuna afavoreix els audaços ... Eren una força imparable, contractada per portar la corona del rei de Pèrsia. Era un exèrcit valent de soldats grecs, i cent mil homes lluitant com un de sol. Ells van ser dirigits pels millors i més valents de tota Grècia. Eren portats a una riquesa inimaginable, però això va ser dies enrere. Ara, els seus líders han mort i el seu exèrcit s'ha dispersat. Ara el seu nombre s'ha reduït a deu mil, i no queda res sinó la por. Ara són homes d'oració, no per la victòria, sinó per a la petita possibilitat de viure un dia més. Transitant per terrenys intransitables i perseguits per un exèrcit d'un milió de soldats enemics, han de romandre units per sobreviure. Per trobar el seu camí a casa, un dels seus els ha de guiar. I per viure un dia més ... ...cal lluitar.

Pàgina 8

Més informació:

• Web de l'editorial
• Critica
• Resum gràfic (7 planes en PDF)
• Els deu mil (traducció de Carles Riba. Projecte Guttemberg)

Gorja mortal

Gorja mortal

Portada

Primera plana

Dibuix: Oriol Garcia i Quera
Guió: Xavier Escura i Dalmau
Documentació: Francesc Riart i Jou
Editorial: Signament i Comunicació Edicions
Col·lecció: Temps d'espases, 2
Any: 1994

L'acció es situa a l'estiu de l'any 218 aC. El General Anníbal vol arribar a Roma i quan arriba el moment de creuar els Pirineus creu tenir tots els pobles íbers ben sotmesos. L'aliança ocasional, però, d'andosins, airenosis i bergistans està a punt de fer canviar el curs de la història.

F. X Hernández s'hi refereix amb aquestes paraules:

"Gorja mortal" explica el pas d'Aníbal pels Pirineus, en els inicis de la Segona Guerra Púnica, i els seus enfrontaments amb les tribus iberes. Es tracta d'una història de ficció amb un rerefons històric. En qualsevol cas, la narració gràfica serveix perquè els autors facin una afortunada descripció del període històric. La serietat dels mínims detalls dibuixats i el perfil i característiques de fets i personatges evidencien un profund treball previ de recerca. Des d'un punt de vista didàctic, la resultant és útil: a través d'una lectura relaxada podem accedir a un cúmul de sensacions que ens aproximen a la història...

Ens trobem davant un còmic molt ben documentat. Hi trobarem els coneguts ilergets Indíbil i Mandoni. A més, al final del llibre tenim 3 annexos, amb molta informació, tant textual com gràfica, dedicats a qüestions històriques: El pas d'Anníbal pel Pirineu, L'exèrcit cartaginès i el Món iber.

Més informació:

• Oriol Garcia i Quera 
• Temps d'Espases
• Fitxa de F. X. Hernández sobre el còmic

El toro blanco

El toro blanco

Portada

Fresc dels dofins, Cnossos

Dibuix: Laura (Laura Pérez Vernetti)
Guió: J. M. Lo Duca
Editorial: La Cúpula
Any: 1989

El còmic narra el mite de l'enamorament de Pasifae, l'esposa del rei Minos de Cnossos, d'un bell toro blanc que, posteriorment, durà al naixement del Minotaure. Es destaquen, especialment, els aspectes eròtics del mite. L'autora es va assessorar força temps a la universitat de Barcelona sobre l'art minoic per poder realitzar aquest còmic. A moltes de les pàgines es poden veure representades obres cabdals minoiques. A la mateixa portada ja podem veure els famosos dofins del Palau de Cnossos i el cap de brau representatiu de la cultura minoica.

Text de la contraportada:

"El conte està basat en una història mitològica, on hi ha guerra, amor, luxúria, sacrilegi, fantàstiques màquines d'acoblament, raigs celestes, en fi ... de tot. L'argument narra l'hecatombe, la crisi total de la civilització cretenca, a través de la passió embogida d'una dona, Parsifae, per un toro blanc.
Laura ha dedicat un any a documentar-se en la Universitat sobre l'art minoic. Tant en el còmic com en la fotografia, Laura pretén inventar o descobrir una altra realitat, no retratar. Per això investiga el tractament similar que pot tenir en els dos casos el blanc i el negre, tan expressiu dramàticament. Sobre això, Laura em va dir: "Sobretot valoro la llibertat, l'atreviment i la forma de llançar-se al utilitzar els negres. Jo vull arribar a dibuixar així: a tomba oberta". - Kandido Huarte.

Pàgina 10. Hi podem veure 5 aspectes gràfics de l'art minoic:
El salt del brau, processó d'ofrenes amb labrys, fresc de l'ocell, columna minoica i sala del tron.

Més informació:

• http://www.tebeosfera.com/autores/laura.html
• http://www.tebeosfera.com/obras/publicaciones/toro_blanco_el_la_cupula_1989.html
• http://www.tebeosfera.com/autores/lo_duca.html
• http://www.tebeosfera.com/entidades/ediciones_la_cupula.html

Benvinguts a ComiClàssics

Benvinguts a ComiClàssics

La intenció d'aquest bloc és apropar el món dels còmics a l'ensenyament de la cultura i les llengües clàssiques. Sempre he pensat que els còmics poden ser un bon al·licient per endinsar-se en el món de Grècia i Roma.

A poc a poc, aniré omplint el bloc de continguts. Cal dir, però, que el bloc no pretén posar a l'abast dels internautes còmics sencers. Hi trobareu, això sí, les portades i, normalment, la pàgina inicial.

Els continguts provenen, bàsicament, de la meva minsa col·lecció de còmics i d'Internet.

La intenció d'aquest bloc és eminentment pedagògica. Tot i això, si en algun moment algun autor considera que s'incompleix la normativa de drets d'autor, li prego que m'ho faci saber per eliminar les entrades corresponents.